ALCOBERRO I L’EXILI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ. 25 D’OCTUBRE

I com estem ficats de ple en la Guerra de Successió. Volíem fer una petita crònica de com va anar la presentació oficial dels actes del Tricentenari organitzats pels Grups de Recerca Local de Barcelona i l’interessantísima conferència d’Agustí Alcoberro.

El Taller d’Història de Gràcia era l’amfitrió aquest cop. Fetes les presentacions, començaren els parlaments de Lluis Puig, director general de Cultura Popular i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, qui va felicitar els centres de recerca històrica per la seva implicació en la creació d’aquesta agenda d’activitats culturals al voltant d’aquest gran fet que va ser el 1714.

També Toni Soler, comissari del Tricentenari barceloní, va tenir unes paraules per presentar aquest Programa d’actes. En les seves pròpies paraules, el Tricentenari devia “celebrar la realitat de la Catalunya d’avui”, “Mostrar als altres què és Barcelona” i  ajudar-nos a veure “com imaginem el nostre futur”.

 

A continuació, la magnífica xerrada d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, sobre l’exili de la Guerra de Successió.

Agutí Alcoberro presenta aquests dies el seu libre sobre Gravats de la Guerra de Successió, una magnífica publicació, un autèntic best-seller. Alguns dels gravats recollits en aquest llibre ens mostren detalls sobre la guerra, el setge i l’ocupació molt interessant. Com aquell de Jacques Rigaud mostrant l’entrada de les tropes de les dues corones a través de les bretxes a la muralla i com la resistència les espera a la “Cortadura”.

Alcoberro va parlar de forma precisa i entenedora del per què del setge de Barcelona i del devenir del mateix. Ens va posar en antecedents per comprendre millor el fet posterior de l’exili. Un exili que ja havia començat abans de la fi del setge, durant l’estiu de 1713, quan molts catalans van seguir a Carles d’Àustria. Eren membres de la cort, nobles i 5 regiments d’uns 2000 soldats que van anar primer a Milà i després al front de batalla d’Hongria durant la guerra contra els turcs.

Però va ser després de les capitulacions de Barcelona i Cardona quan va començar l’exili massiu que va afectar uns 15.000 catalans (d’una població total de 500.000 habitants). Aquells oficials que es van acollir a la capitulació de Cardona van poder sortir a l’exili amb les seves famílies. Els de Barcelona, no van tenir tanta sort. Coneixeu el cas de Villarroel?

En quant els eclesiàstics austracistes, van ser desterrats a Roma, que encara va reconèixer a Carles d’Àustria com a rei dels territoris espanyols fins 1730.

Però va haver un important exili clandestí fins a Viena, que després anirien a llocs de l’imperi que havien sigut de la Corona d’Aragó, com Nàpols.

Als llocs d’acollida se’ls s’hi va cercar càrrecs semblants als que exercien al seu lloc d’origen per no haver de perdre el seu nivell de vida. A Viena es va crear el Consell d’Espanya (avui Arxiu de la Càmera Imperial), que seria el govern sobre els territoris hispànics. L’arquebisbe de València i Vilana Perlas van ser els seus caps.

També es va crear a Viena l’Hospital d’espanyols i l’església de la Mercé. I ja existia el Monestir de Montserrat i l’església dels Trinitaris.

I com es pot conèixer tota aquest informació? Doncs Alcoberro assenyala un document com a fonamental, les Memòrias de Francesc de Castellví, militar, capità de la Coronela de Velluters durant el setge a Barcelona.

Un fet curiós, es va projectar una ciutat pels catalans exiliats, “Nova Barcelona“. Situada a un lloc inhòspit, on les condicions de vida eren molt dures, entre les fronteres d’Hongria, Serbia… 800 eren els seus habitants. però ben aviat la meitat de a població va morir.

I què va passar amb els exiliats? Uns van tornar, altres es van integrar a la societat d’acollida i altres van morir sense descendència, en l’oblit.

 

Una història que es repeteix a molts conflictes de tots els temps.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en LLIBRES, XERRADA i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s